Les estafes mal escrites continuen existint, però no són les que fan mal. Les que funcionen arriben a la conversa correcta, amb el logotip correcte, i demanen una sola cosa: que vagis de pressa.
El remitent no és una prova
El número o el nom que apareixen en un SMS es poden falsificar, i el missatge fals acaba a la mateixa conversa que els missatges de veritat, just a sota dels autèntics. L'adreça de correu també s'imita. Que un missatge aparegui on apareixen els vertaders no demostra absolutament res.
El senyal que no falla mai: la pressa
«Compte bloquejat», «operació sospitosa, confirma en 30 minuts», «si no respons perds l'accés». La pressa no és un detall d'estil: és l'eina. Serveix perquè no facis l'única cosa que faria caure l'estafa, és a dir, aturar-te i comprovar-ho per una altra via.
El que cap entitat seriosa no et demanarà mai
El codi d'un sol ús que acabes de rebre. La contrasenya. El PIN. El número complet de la targeta juntament amb la caducitat i el codi de seguretat. Que instal·lis un programa que li deixi veure la teva pantalla. Que moguis els diners a un «compte segur»: aquest compte és el seu. Qui et demana una d'aquestes coses t'està estafant, i punt, encara que el logotip sigui perfecte.
L'estafa telefònica és la més difícil de veure
Algú truca dient que és el departament antifrau, sap el teu nom i potser els teus últims moviments. Resulta creïble perquè aquestes dades poden venir d'una filtració anterior. La defensa és una de sola i funciona sempre: penja i truca tu al número que hi ha a la teva targeta o dins de la teva aplicació. Mai a un número que t'hagi donat la persona que és al telèfon.
Si ja has fet clic
Bloqueja la targeta immediatament des de l'aplicació o l'àrea de client, canvia la contrasenya des d'un altre dispositiu, revisa els moviments i comunica l'operació que no reconeixes pels canals oficials. Després denuncia-ho: cal per reclamar, i cal perquè aquell compte s'aturi abans que el facin servir amb una altra persona. Ningú no ha empitjorat mai la seva situació per moure's de pressa — l'error és esperar per vergonya.